Notícies

17/04/2018

Un graó, una barrera

Només un 0,6% dels edificis d'habitatges són accessibles. Una situació alarmant que afecta a moltes persones amb mobilitat reduïda i discapacitat.

Un estudi de la Fundación Mutua de Propietarios, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, informa i alerta que tan sols un 0,6% dels edificis d'habitatges catalans són accessibles per a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. O sigui, el 99,4% dels habitatges a dia d'avui no són accessibles.

I és que la presència de graons en l'entrada dels edificis, l'altura dels porters automàtics i les cada vegada més grans i pesades portes d'entrada, es converteixen en barreres infranquejables per a aquelles persones que, en el seu dia a dia, van en cadira de rodes.

La inaccessibilitat segueix sent, a dia d'avui, una trista realitat. Sobretot aquella que limita a les persones del dret de poder accedir a la seva pròpia llar d'una forma lliure i autònoma. Per a mostra d'això i sense anar més lluny: el graó o els dos graons que separen la vorera de l'entrada a l'edifici, o l'esglaó que acostuma també a existir en l'entrada del vestíbul, o bé el conjunt d'escales que separen l'entrada del replà principal on es troba l'ascensor.

En molts casos veurem que la solució utilitzada passa per l'adequació d'aquests espais amb l'ús i adaptació de rampes, però la majoria d'aquestes solucions no són pràctiques, ja que aquestes rampes, sovint, o són molt estretes, o bé tenen una gran inclinació. Això torna a convertir-se en una nou mur per a aquells usuaris que van en cadira de rodes.

En relació a aquest tema, l'estudi inicial destaca que a Catalunya existeixen 1.192.463 edificis destinats a habitatge, dels quals un 64% no són accessibles des del carrer al portal per culpa de les escales. El 22% d'aquests edificis disposen de rampes, però la majoria d'elles no són funcionals. A més, un 17% dels edificis no disposa d'ascensor.

Com veiem, la situació és alarmant, tot i haver-se finalitzat el termini (desembre de 2017) perquè totes les comunitats de propietaris complissin amb els requisits d'accessibilitat universal recollits en el RDL de 2015, que exigeix el compliment íntegre de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social.

En relació a la Llei, cal recordar que qualsevol veí amb discapacitat o major de 70 anys pot obligar a reformar un espai comú de l'edifici que no sigui accessible. La reforma dels elements comuns per garantir l'accessibilitat són responsabilitat i obligació de tota comunitat (no únicament de la persona afectada). És important recalcar que aquesta sol·licitud la pot i ha de realitzar qualsevol propietari d'un l'habitatge o local en el quèl hi visquin, treballin o prestin serveis voluntaris persones amb discapacitat o majors de 70 anys. Aquestes reformes o ajustos han de ser sempre raonables i la despesa no ha de superar les 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes. En aquest sentit, la despesa ha de ser assumida per tots els propietaris. Així doncs, no hi ha excusa per seguir vivint en un edifici inaccessible. 

Per sort, al mercat existeixen empreses especialitzades a millorar l'accessibilitat dels edificis. Aquestes empreses disposen d'un ampli ventall d'ajudes tècniques per a la supressió de barreres arquitectòniques. Válida sin barreras és una de les empreses de referència en accessibilitat i disposa del catàleg de solucions més ampli del mercat: cadires pujaescales, plataformes salvaescales, mini-elevadors. Válida sin barreras, a més, ofereix assessorament gratuït en matèria d'accessibilitat i visita presencial a domicili sense cap cost per valorar el tipus d'ajuda necessària en cada situació.

Per un món sense barreres!

Més informació i font:

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/La-accesibilidad-a-debate-Dejas-de-hacer-cosas-por-un-simple-escalon-20180411-0062.html