• Flamenc en cadira de rodes

Res és impossible: Flamenc en cadira de rodes

 

Aquest setembre s'ha inaugurat la Biennal del Flamenc de Sevilla reivindicant la inclusió de les persones amb discapacitat al món del ball.

Lola López, catalana de 55 anys, es va mudar fa gairebé un any a Sevilla per aprendre a ballar flamenc, amb la diferència que ho fa en cadira de rodes.

Amb sis mesos d'edat, López va contreure el virus de la poliomielitis, que li va afectar una de les cames. Encara podia caminar però ho feia coixejant, amb un bastó o amb un aparell ortopèdic. El seu somni era ballar però no podien apuntar-la perquè en la seva situació no l'haurien acceptat a cap escola. Cap als 40 anys, va perdre la mobilitat en la seva segona cama, fins que va haver de començar a usar la cadira de rodes. Al febrer de 2017 va veure que en el festival de Jerez anunciaven una classe de flamenc inclusiu. Es va adonar que això era lo seu, i va decidir mudar-se a Sevilla per continuar amb el que havia après.

A l'actualitat, Lola intenta que els seus moviments siguin el més semblat als de qualsevol bailador. Les rodes són els peus, juga amb els frens i fins i tot aconsegueix taconear amb la cadira, impulsant-la de dalt a baix.

El professor José Galán de la Biennal del Flamenc remarca: "No és tan important fer-ho perfecte sinó el que expresses".

 

Fuente: elpais.com

Actualitat