14/04/2015

Turisme accessible: oportunitats i destinacions

 

Hi haurà escales? I sots o camins de pedra? Podré moure'm per costes pronunciades? I si hi ha carrers sense voreres? Si abans de viatjar et planteges totes aquestes qüestions has de saber que cada vegada més existeixen destinacions per a turisme accessible.

En els últims anys la idea d'oferir destinacions turístiques adaptades per a persones amb mobilitat reduïda ha irromput amb força a Espanya. Si fins llavors eren poques les localitats que oferien activitats i allotjaments inclusius, la tendència en els últims anys és just el contrari.

Els motius són varis. Les noves lleis i ordenances obliguen a complir el principi fonamental i constitucional de garantir l'accés a persones amb discapacitat, afinant en el com i el quan. Una altra de les raons és la crisi econòmica. La rehabilitació d'antics hotels o la construcció de nous ha obligat a la seva posada al dia en accessibilitat. Així mateix, el fet que Espanya sigui destinació i origen de turisme de tercera edat suposa ampliar la idea d'accessibilitat a les persones majors.

Un dels exemples més il·lustratius és la progressiva substitució de les banyeres per plats de dutxa. Això ja no és alguna cosa que solament succeeixi en habitatges particulars, sinó també en hotels, hostals i resorts. D'aquesta manera es garanteix un fàcil accés a les persones usuàries de cadires de rodes, persones de la tercera edat o de totes aquelles que precisen d'ajuda per dutxar-se. A més, la dutxa suposa un estalvi important en la despesa d'aigua enfront de la banyera.

En espais oberts la tendència cap al turisme accessible és més heterogenia. Segons sigui una iniciativa pública o privada, el resultat pot variar molt, donis de la mínima acció per complir amb la legalitat fins a situar l'accessibilitat en el motiu central. Existeixen exemples que fa uns anys eren del tot impensables, com la idea de platges accessibles i que avui es poden trobar registrades en directoris d'Internet.

Donis del punt de vista arquitectònic, treballar junt la idea de turisme accessible ha permès anar eliminant barreres físiques cuotidianas per millorar la mobilitat. És el cas de la renovació de voreres fa uns anys. Aquest és un exemple de com apostar per un disseny urbà accessible afavoreix tant als turistes com als veïns.

Però, què passa amb les zones rurals? I els parcs naturals? En aquests espais encara queda molt per fer, és cert, però existeixen iniciatives admirables com la del Parc Nacional de la Sierra de Gredos, que explica entre els seus itineraris rampes i camins aptes per a cadires de rodes. En molts casos, la intervenció per adaptar l'espai és molt més econòmica que en zones urbanes ja que únicament es requereix d'un eixample suficient dels camins i la instal·lació de rampes o petits ponts (tots dos poden ser de fusta) sense necessitat de majors complicacions.

En resum, l'aposta pel turisme accessible beneficia tant a l'inversor (major nombre de clients) com al turista (experiència més satisfactòria) com als veïns (els qui poden fer un ús més quotidià), tant en el plànol social com a econòmic. De vegades, l'accessibilitat implica canvis subtils, com la incorporació de baranes, rampes o bancs on una persona major pugui descansar. En el fons, si l'accessibilitat és un deure social, els beneficiaris som tod@s.

Si aquest post t'ha inspirat, no oblidis comentar ; )

I si necessites més informació sobre solucions en accessibilitat, t'assessorem sense compromís. Solament has de cridar-nos al telèfon gratuït 900 414 000.