24/03/2015

Cultura i accessibilitat

 

Fa temps que volíem escriure un post sobre Cultura i accessibilitat, concretament, entorn de les barreres físiques. Són molts els espais urbans catalogats com a històrics en els quals és freqüent trobar-se amb obstacles que dificulten el trànsit de persones amb mobilitat reduïda o discapacitat. I és que, la preservació del patrimoni no ha d'entendre's com a sinònim de barreres físiques.

Adaptar els espais culturals -tant públics com a privats- és més que una opció, és un deure social. Fa uns dies, a la ciutat de Girona, es va iniciar una campanya de recollida de signatures per garantir que les persones amb mobilitat reduïda puguin desplaçar-se sense problemes pel barri vell de la ciutat i la seva immediata perifèria, on llambordes, vorades i altres graons dificulten el seu dia a dia.

El cas de Girona, però, no és l'únic, ja que és en els cascos antics de les urbs on apareixen aquest tipus de barreres amb major freqüència.

A més, existeixen un altre tipus d'obstacles que es troben als espais culturals i que no s'adapten ja sigui per mantenir l'aparença del conjunt o per falta de pressupost. És el cas de places o catedrals, on les escalinates i esglaons solen ser infranquejables per a una cadira de rodes.

La rehabilitació i adaptació d'aquest tipus d'espais no pot posposar-se per temes vinculats a temes econòmics o estètics. Existeixen solucions en accessibilitat per a cada cas i adaptats a cada necessitat. Així mateix, dependrà dels arquitectes i tècnics demostrar suficient perícia per integrar aquests elements respectant el conjunt.

Sigui com sigui, és deure tots com a ciutadans procurar l'accés de les persones amb discapacitat a la Cultura. Bé sigui per empatia o per compromís social, cultura i accessibilitat han de ser una realitat i una garantia de futur.