21/11/2016

BONES PRÀCTIQUES EN ACCESSIBILITAT: L'ARQUITECTURA DELS SENTITS (III)

 

Resum de la ponència a càrrec d'Enrique Rovira-Beleta, Albert Vila i Guillermo Furtat el 10 de novembre de 2016, a la seu del COAC.

En posts anteriors comentem les ponències del Sr. Enrique Rovira-Beleta i del Sr. Albert Vila. Podeu llegir-les aquí (Llegir Rovira-Beleta) (Llegir Albert Vila).

Per finalitzar la trobada, el Sr. Guillermo Hurtado, tècnic en accessibilitat del Institut Municipal de Persones amb discapacitat del Ajuntament de Barcelona, va iniciar la seva intervenció considerant els factors necessaris per generar bones pràctiques des de l'àmbit de l'administració local: voluntat política, l'accessibilitat com a política transversal, formació i coneixement, control i supervisió i participació activa de les persones amb discapacitat en el disseny de les polítiques públiques en matèria d'accessibilitat.

Segons Guillermo “l'accessibilitat en els entorns i serveis garanteix la igualtat d'oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat en el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana. L'accessibilitat respon així a una qüestió de drets fonamentals, a una condició necessària per a la seva traducció pràctica”.

La tendència en el disseny d'entorns construïts de considerar un ciutadà mitjà com a referència, ha comportat que moltes persones quedin excloses o vegin condicionada la seva participació normalitzada i autònoma. La referència hauria de ser la de dissenyar considerant com a prioritat el resoldre les necessitats d'aquelles persones amb alguna limitació funcional; resoldre les seves necessitats des d'un disseny inclusiu, beneficia a la pràctica totalitat d'usuaris i usuàries d'aquests entorns.

Per a Guillermo, la referència principal en el disseny dels entorns i dels serveis que s'hi desenvolupen ha de ser la persona en la seva diversitat més que la normativa. És necessari que el professional que s'enfronti a aquesta tasca, conegui els paràmetres antropomètrics estructurals i funcionals de les persones amb capacitats diferents, per entendre el perquè d'uns requeriments normatius i no uns altres.

Un concepte bàsic en l'aplicació de la normativa tècnica d'accessibilitat, especialment en entorns consolidats, és el d'ajustos raonables. Els ajustos raonables són “mesures d'adequació físiques, socials i actitudinals que, d'una manera eficaç i pràctica i sense que comportin una càrrega desproporcionada facilitin l'accessibilitat o la participació d'una persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta de ciutadans”. L'aplicació pràctica dels ajustos raonables hauria de partir d'una premissa: ser un mecanisme de garantia per davant d'un límit al dret.

En aquest context, Guillermo va parlar de la importància d'afrontar l'accessibilitat a les ciutats des d'una visió holística que refereixi el concepte de cadena d'accessibilitat com a eix d'intervenció. No cap una visió sectorial sinó transversal, que pivot la seva actuació sobre el servei que es presta al ciutadà: serveis culturals, esportius, d'oci, de transport, etc.

El millorar l'accessibilitat d'una ciutat pot fins i tot convertir-se en marca. Una marca forta i potent amb la qual diferenciar-se d'altres llocs del món. Guillermo va mostrar diversos exemples sobre com Barcelona dissenya i fa accessible la seva ciutat: el model de gual 120, el model de semàfor Barcelona, els contenidors de recollida d'escombraries, diferents elements de mobiliari urbà, etc.

Els requeriments en matèria d'accessibilitat aplicables a qualsevol entorn construït, haurien de descansar sobre dues condicions de disseny prèvies: l'establir un ordre comprensible i criteris de confort.

Durant la seva ponència, Guillermo va llançar la següent pregunta: on radica la dificultat per generar bones pràctiques en accessibilitat a les nostres ciutats? Segons ell, es deu a factors com “la falta de coneixement sobre els paràmetres antropomètrics, estructurals i funcionals, de les persones amb diversitat funcional; el considerar l'accessibilitat com una qüestió que només afecta a les persones amb discapacitat, generant una capa afegida; la falta de coneixement de la normativa i de l'aplicació dels ajustos raonables”.

Per poder ajudar a les persones amb diferents capacitats a orientar-se en els entorns, va destacar la importància del joc de contrast, és a dir, diferents textures, colors, materials, que ajudin a les persones a orientar-se i situar-se de manera fàcil i autònoma.

Guillermo va convidar als nous arquitectes al fet que tinguin en compte les diferents condicions de les persones i que dissenyin en conseqüència.

Esperem que us hagi estat d'interès el contingut d'aquesta jornada i que hagi generat debat i reflexió ajusto a una qüestió, l'accessibilitat, que ens afecta a tod@s. Para qualsevol dubte sorgit d'aquestes ponències estem a la vostra disposició a info@validasinbarreras.com.

Fins a la propera!

 

Enrique Rovira-Beleta, és arquitecte i director de Rovira-Beleta Accessibilitat, S.L.P., Responsable de l'Àrea d'Accessibilitat en la School of Architecture de la UIC Barcelona i del Màster en Cooperació Internacional d'Arquitectura i Emergències.

Albert Vila, és director de l'empresa “Vàlida sense barreres”, especialista en solucions de salvaescaleras i supressió de barreres arquitectòniques donis de fa més de 20 anys i amb més de 10.000 màquines instal·lades.

Guillermo Hurtado, Tècnic en accessibilitat del Institut Municipal de Personis amb discapacitat-IMD de l'Ajuntament de Barcelona.

Dijous, 10 de novembre de 2016, ponecia sobre “Bones pràctiques en accessibilitat: la arqutiectura dels sentits” a la sala principal del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya), Barcelona.