15/11/2016

BONES PRÀCTIQUES EN ACCESSIBILITAT: L'ARQUITECTURA DELS SENTITS (I)

 

Resum de la ponència a càrrec d'Enrique Rovira-Beleta, Albert Vila i Guillermo Furtat el 10 de novembre de 2016, a la seu del COAC (1a. part)

La bona accessibilitat és la que hi és però no es nota. Sota aquesta premissa sobre accessibilitat desapercebuda, es va iniciar la Jornada “Bones pràctiques en accessibilitat: l'arquitectura dels sentits” que va tenir lloc aquest dijous 10 de novembre a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a càrrec de tres professionals del sector, el Sr. Enrique Rovira-Beleta, el Sr. Albert Vila i el Sr. Guillermo Hurtado.

L'objectiu de la trobada era reflexionar sobre les bones pràctiques que es realitzen o poden realitzar-se a l'hora de millorar l'accessibilitat dels entorns públics, ciutats, habitatges, locals, hotels i restaurants i comunitats de propietaris, enfocant la ponència des d'un punt de vista transversal.

Segons l'especialista Enrique Rovira-Beleta, “hem de fer arquitectura per a tots, l'accessibilitat és un tema d'actitud”. Enrique és arquitecte i es mou en cadira de rodes, condició que li dóna una visió molt rica de com han de ser els espais perquè tothom pugui gaudir-los. La pregunta que fa al públic és, alhora, simple i contundent: podria ell anar de visita a casa teva? La majoria de les persones diríem… no. Són molts els edificis i locals actuals que tenen barreres arquitectòniques, des d'un graó en l'entrada de l'edifici a unes escales que impedeixen arribar a l'ascensor, sense oblidar les rampes (teòricament accessibles…) amb pendents tan pronunciades que semblen tobogans. L'explicació d'aquesta falta d'accessibilitat actual es deu, segons Rovira-Beleta, a un problema de falta d'informació i desconeixement fruit d'una qüestió sociodemogràfica. I és que, abans, les persones no tenien una llarga esperança de vida amb el que els problemes de mobilitat associats a l'edat no existien i els arquitectes no havien de tenir en compte en els seus dissenys aquest tipus de necessitats. A dia d'avui, són moltes les persones que arriben a 70, 80 i 90 anys i volen seguir gaudint de les seves cases, ciutats i viatges, per tant Rovira-Beleta llança un missatge als nous arquitectes: “Quan dissenyeu penseu en els vostres avis”. Val la pena dir que Espanya serà el país amb més població envellida l'any 2050.

Rovira-Beleta també va incidir en la falta de formació en accessibilitat que existeix a les universitats: “si els estudiants no dominen l'accessibilitat és impossible que puguin aplicar-la quan desenvolupin futurs projectes”. És per això que, Rovira-Beleta, dirigeix el “Postgrau en Accessibilitat i Disseny per a Tots”, tot un referent a nivell estatal i internacional, ja que és l'única Escola d'Arquitectura a Espanya, i una de les poques del món, que té assignatura obligatòria en Accessibilitat, i Postgrau en la seva versió online interactiu.

Segons l'arquitecte, l'accessibilitat representa una oportunitat de negoci que val la pena aprofitar. Els possibles nínxols de mercat els trobaríem en el negoci de la rehabilitació accessible ja que, en l'actualitat, pràcticament no es construeix obra nova, i la majoria d'edificis antics no estan preparats per a l'accés i la mobilitat. A més, una altra oportunitat sorgeix de la combinar accessibilitat i disseny, ja que les persones amb problemes de mobilitat o discapacitat, igual que tots, no senten atracció pels productes ortopédicos, amb una estètica, a dia d'avui, també “ortopèdica”.

Rovira-Beleta va llançar a l'aire la necessitat que tots els projectes d'arquitectura haurien de passar per un control de qualitat en accessibilitat i va posar l'accent en totes aquelles petites coses del dia a dia que ajudarien a millorar la qualitat de vida de totes les persones, “l'accessibilitat són detalls”, diu. L'arquitecte va donar diversos exemples sobre millores en accessibilitat fàcils d'aconseguir. Per exemple, seria interessant que els ascensors tinguessin parets transparents per poder veure si hi ha algú dins en cas d'emergència o que les portes tinguin un ample mínim de 80cm i els passadissos de 1metre. En el cas de les habitacions d'hotel, incideix que no fan mancada miralls inclinats, sinó “un mirall gran i bell” en el qual un es pugui veure del cap als peus, i que hi hagi espai suficient per poder transitar i fer les transferències amb comoditat. Els llits, el bany, les taules… també han de tenir les altures adequades i estar adaptades perquè tothom pugui usar-les.

Al llarg de la seva ponència, Rovira-Beleta va donar diversos exemples de bones pràctiques en accessibilitat realitzades a la ciutat de Barcelona, entre elles la Vila Olímpica, que es va construir en el seu moment pensant en criteris d'accessibilitat, i va poder utilitzar-se sense problema com a Vila Paralímpica en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992.

Podeu consultar el resum de les ponències d'Albert Vila i Guillermo Hurtado aquí.

Ponència Albert Vila.

Ponència Guillermo Hurtado.

 

Enrique Rovira-Beleta, és arquitecte i director de Rovira-Beleta Accessibilitat, S.L.P., Responsable de l'Àrea d'Accessibilitat en la School of Architecture de la UIC Barcelona i del Màster en Cooperació Internacional d'Arquitectura i Emergències.

Albert Vila, és director de l'empresa “Vàlida sense barreres”, especialista en solucions de salvaescaleras i supressió de barreres arquitectòniques donis de fa més de 20 anys i amb més de 10.000 màquines instal·lades.

Guillermo Hurtado, Tècnic en accessibilitat del Institut Municipal de Personis amb discapacitat-IMD de l'Ajuntament de Barcelona.

Dijous, 10 de novembre de 2016, ponecia sobre “Bones pràctiques en accessibilitat: la arquitectura dels sentits” a la sala principal del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya), Barcelona.